dimecres, 27 de febrer de 2008

RAID FRED: LA DURESA AGRADABLE


El cap de setmana passat vaig participar al VI Raidfred, a Castellterçol. La cursa comença el divendres amb un briefing, una prova classificatòria i dormint al pavelló. Durant tot el dissabte i el matí de diumenge combina trams d’orientació en btt i corrent amb proves d’habilitat i escalada que en funció del resultat et bonifiquen temps del total.

Durant el recorregut s’ha d’anar marcant balisses i controls de pas. Si l’equip arriba després de l’horari de tancament del control no pot fer la prova i penalitza però pot continuar cap a la següent.

Els equips són de tres components però cada tram el disputen dos: mentre corren el tercer els fa d’assistència i es desplaça amb la furgoneta al final del tram per preparar el material per rellevar un dels que està corrent.

La veritat és que és una prova dura físicament (unes 12 hores el dissabte i 6 el diumenge, 130 km de btt, i corrent, no sé pas) però també mentalment ja que estàs sempre pendent de l’horari, del mapa, de trobar la balissa, d’arribar amb la furgoneta abans que els teus companys...

La prova sempre es fa l’últim cap de setmana de febrer i de l’organització se n’encarrega el Club Excursionista Castellterçol: una colla de gent jove, trempadíssima, que cada any sorprèn amb recorreguts diferents i proves originals. No se’ls escapa cap detall, ni mentre corres ni en deixar de fer-ho: quan acabes el dissabte al pavelló t’espera un sopar amb els clàssics macarrons de can mas i un massatge que et refà per l’endemà. El diumenge no hi ha cap equip que es quedi sense premi.

L’ambient durant la prova és de companyerisme i cordialitat tant entre els equips com amb l’organització.

Jo vaig participar-hi amb els Triarrossegats, una colla d’amics amants de la bici, la natura i la orientació que ha convertit el Raidfred en l’estrella del seu calendari esportiu i que enguany ha presentat tres equips. Alguns dels components ja porten 5 edicions disputades i la veritat és que per un novell com jo ha estat una molt grata experiència i un gran avantatge tant a l’hora dels preparatius com durant el desenvolupament de la prova.

Tot i la proximitat geogràfica em va sorprendre molt la total absència d’equips d’Osona: crec que hi ha gent preparada per fer-hi molt bon paper. A veure si ens hi trobem l’any vinent !!!

August Moatona